Iskander
Iskander. Un viatge a la màgia dels llibres  
  Home
  Iskander a les escoles: una proposta de lectura
  En Dídac, el nostre alterego
  Notícies
  La Fantasia
  Si tens crítiques, ressenyes, o noves idees per a una segona part d'Iskander, clica aquí!
  Iskander. Un viatge a la màgia dels llibres
  La societat iskandesa
  Dissenys del món d'Iskander.
  Geografia d'Iskander
  Iskander! La pel.lícula: Gemma Vilaracau en el paper de Ecbatana!
  Iskander en fotos
  La màgia dels títols
  Expressions Iskandeses
  La màgia de les paraules: glossari
  Llibre de visitants
  Fòrum Iskanderllibreunic
  Contacto
  Links
  Julia M: Juju!
  Àfrica en l'imaginari occidental
  Sílvia a relatsencatala.com
  Alícia a relatsencatala.com
  Propera presentació: Biblioteca de Palafrugell
  Com arribar? Palafrugell
  Contador de visitas
  Et recomanem
Copyrigth de l'obra: Alícia Gili i Sílvia Romero Copyrigth de l'edició: Editorial Pagès Copyrigth dels dissenys: M. Jesús Royo. Aquesta pàgina està optimitzada amb firefox
La Fantasia

“En el camino encontré muchas cosas que me asombraron. Ya conocía a Tom Bombadil; pero nunca había estado en Bree. Me impresionó ver a Trancos sentado en un rincón de la posada y no sabía más que Frodo acerca de él. Las Minas de Moria habían sido nada más que un nombre; y mis oídos mortales jamás habían escuchado hablar de Lothlórien antes de llegar allí. Sabía que los Señores de los Caballos estaban muy lejos, en los confines  de  un antiguo Reino de los Hombres, pero el Bosque de Fangorn fue una aventura imprevista. Nunca había oído hablar de la Casa d’Eorl ni de los Senecales de Gondor. Lo más inquietante de todo es que nunca se me había revelado la existencia de Saruman, y me sentí tan desconcertado como Frodo  cuando Gandalf no apareció el 22 de setiembre. “

                         De J.R.R Tolkien a W.H.Auden

Carta del 7 de juny de 1955

El Retorno de la Sombra

J.R.R Tolkien

Minotauro, Barcelona 1993

Considerem que aquesta carta de Tolkien defineix molt bé el que significa una investigació per fer un llibre de fantasia.

Un llibre de fantasia té dues parts molt importants: per una banda la fantasia de l’autor, que ha de crear un món nou del no res, però després cal una part molt important d’estructuració. Crear un món nou del no res vol dir fer de déu, un déu petit que en milers d’anotacions, pàgines i arxius, ha de construir en 7 dies el que seran milers, milions d’anys, de vides, d’històries, de muntanyes que creixen i de rius que desapareixen. I aquest procés d’investigació fins crear un món coherent que pugui ser versemblant i tan real com el propi del lector, és la part més complexa i la que implica més rigor per dur a terme l'escriptura d’un llibre de fantasia.

Com deia Christhopher Tolkien d’aquest procés en l’obra del seu pare: “es descriuen dubtes, les indecisions, el material descartat, les reestructuracions i els intents fallits. El resultat és necessàriament d’una extrema complexitat.” (Tolkien, C., El retorno de la Sombra. Minotauro. Barcelona 1993).

Hi ha temes que sovint es reflecteixen en una narració fantàstica i que no tenen perquè aparèixer en altres tipus de narració. Hi ha tot de temes convencionals com la geografia, la moneda o la divisió social que, excepte en les novel·les de caire històric, no tenen especial rellevància en la majoria d’estils narratius perquè són elements convencionals, coneguts per tothom, i que en canvi en la novel·la fantàstica no només s’han de donar a conèixer, sinó que sovint es converteixen en un dels eixos que poden donar caràcter a la història.

Una novel·la fantàstica pot ser de dos tipus: o bé la que es basa en les tradicions llegendàries ja conegudes com la cèltica, nòrdica, àrab o xinesa, amb les quals hi ha uns referents històrics i literaris concrets que serveixen de model, o bé, pel contrari, móns que són inventats des de bon començament. És en aquest cas quan la complexitat pot esdevenir enorme i cal marcar unes pautes inicials.

Cal definir des de la geografia a la climatologia, passant pels sistemes monetaris o les classes socials. Sovint el 90% d’aquesta informació no es farà servir després en l’execució argumental de la novel·la, però cal haver treballat amb detall cadascun d’aquests aspectes per tal que la descripció de  l’entorn en què es mouen els personatges sigui coherent.

Com a pla d’investigació, és evident que els recursos que tenen al seu voltant les obres de la Dragon Lance, o del Senyor dels anells, respecte als àmbits socials, històrics, culturals i religiosos de les societats que ens descriuen, ens han de servir de referent per a la nostra pròpia investigació.

El Atlas de la Tierra media de Karen Wynn Fonstad (Cercle del lectors. Barcelona 1993), o també les obres de David Day sobre Tolkien, com la Enciclopedia de Tolkien o El Bestiario de Tolkien, són referents que ens marquen les pautes per on cal portar la nostra investigació per crear un món del no res.

Tolkien és paradigmàtic en aquest aspecte perquè inventà i documentà un món complex, des de la seva creació en El Silmaríl·lion, (Tolkien, J.R.R. Proa 2000) fins a la seva desaparició. Tanmateix hi ha altres autors de literatura fantàstica que ens poden servir de referent per la seva capacitat de crear móns a partir del no res amb una gran complexitat cultural, social, geogràfica i històrica: aquest és el cas, per exemple, de David Eddings, que en les seves Cròniques de Belgarath i en les Cròniques de Mallorea (Timun Mas. Barcelona 1991), va construir un món complex i completament diferenciat de la fantasia tolkiana.

Pel que fa a una fantasia antropològica i analítica de la nostra societat actual, està clar que Úrsula Le Guin, amb els seus Llibres de Terramar, ha creat una concepció única de la fantasia, on el paper de la dona, és tant o més important que el dels homes, o de la màgia. Aquesta autora  que va lluitar de frec a frec amb El senyors dels Anells per fer-se un lloc en la literatura dels anys 60, és ara un referent clar, de la fantasia intel·ligent i analítica i sobretot amb personalitat pròpia, allunyada dels prototips tolkians que seguirien la majoria d’autors posteriors.

Per què remarquem aquest punt? Ben senzill: perquè des de la creació del Senyor dels Anells, Tolkien va crear escola, i un autor capaç de superar els referents tolkians o d’Úrsula le Guin  com d’Eddings, i de crear un món diferencial, és una fita difícil de superar. És per aquest motiu que la seva obra també esdevé un punt de partida a l'hora de treballar la nostra investigació.

Unes altres autores que també han destacat en aquest camp i que constitueixen una base des de la qual investigar, són Margaret Weis i Trazy Hickman, que en el Ciclo de la Puerta de la Muerte (Timun Mas. Barcelona 1993), no sols trenquen les barreres de l’escola tolkiana, sinó que se n’aprofiten dels referents i els barregen amb altres de la ciència ficció, on pel·lícules com Star Wars s’han convertit, avui dia, en referents tan importants com les obres de Tolkien.

Una altra referència interessant en quant a la creació de móns ficticis però entrelligats a la realitat quotidiana que el lector pot reconèixer, cal  posar en un lloc destacat Les Cròniques d’ Elric de Melniboné  i en general totes les obres centrades en el multiunivers  de Michael John Moorcock. Aquest autor creà el concepte de multiunivers on els protagonistes salten d’un món a l'altre en les seves diferents novel·les però sempre creant una interrelació entre els móns i els personatges i amb una definició comú entre els diferents móns, des d’un univers post bèl·lic  amb referents a la guerra freda dels anys 70 i 80,  a un món medieval situat a l’actual Occitania i la península ibèrica amb una barreja de tecnologia moderna. Moorcock s’ha convertit en un referent  de la literatura de ficció en la creació d’un món complex però alhora utilitzant referents quotidians de coneguts pel lector. Aquest és un aspecte que nosaltres també volem desenvolupar en el nostre projecte i per aquest motiu l’estudi del multiunivers Mooorcocckià ens ha de ser de gran utilitat.

Tanmateix la nostra investigació no només s’ha de basar en la tasca realitzada per autors de fantasia, ja que el treball de la mitologia clàssica i medieval és molt important com a referent. És per aquest motiu que valorem de forma positiva i necessària l’estudi dels clàssics, o d’obres de referència com  Lecturas y fantasías medievales, de Carlos Gual (Biblioteca Mondadori. Madrid 1990).

 Per altra banda, la pròpia idiosincràsia del nostre projecte implica un segon tipus d’investigació. Un dels elements claus argumentals d’Iskander és el poder que tenen els títols, i des de la nostra privilegiada posició de constructores d’un món, volem trobar referents literaris de tots els àmbits, però pretenem fer especial esment en la literatura catalana. En aquest sentit ens cal investigar i fer una àmplia recerca de títols de llibres de la literatura mundial, però especialment, insistim, la catalana. Títols que després podran ser rellevants o no, però que tindrem en compte. Un referent que considerem imprescindible, malgrat que qüestionable i sobretot ampliable, és el conegut El cànon occidental, de Harold Bloom (Columna. Barcelona 2002).

 

 

Iskander. Un viatge la màgia dels llibres  
  Premi Ciutat de Lleida de Novel.la, 2006
atorgat per l'Ajuntament de Lleida i la Diputació de Lleida

Jurat format per: Pep Coll, Marina Peña, Màrius Serra, Vicenç Villatoro i Lluís - Anton Baulenes





 
Publicidad  
   
Informacions destacades  
  Noves presentacions i noves crítiques: llegiu l'apartat de crítiques i envieu les vostres

 
ISKANDER A LES ESCOLES  
 

Iskander:  una proposta de lectura 



Properament el calendari de tallers a la Xarxa de les Biblioteques de la Diputació de Barcelona podreu accedir a un taller sobre Iskander per tot hom que ho desitgi.

Iskander permet apropar als joves a la nostra literatura de forma didàctica i devertida


Si voleu coneixer millor la proposta cliqueu aquí o contacteu amb nosaltres: mon_iskander@yahoo.es

 
Personatges destacats  
  Andromaca Roig:

Considerada bella, a la seva edat encara pot usar els encants personals per aconseguir les seves finalitats. És una dona cobdiciosa que prové d'una família d'escribes, dels consells menors d'una ciutat vassalla de Zarakarta sense gran rellevància política. Malgrat aquest origen, de ben jove fou reclutada pels místics a causa de les grans capacitats de manipulació dels títols dels llibres. La seva ambició i la seva aguda intel·ligència li ha permès escalar posicions amb rapidesa, fins arribar a ser, també, una de les primeres bibliotecàries a formar part del Consell de la Biblioteca. Ha aconseguit, a través de xarxes de favors i de petites corrupteles, i usant la pressió i el seu caràcter colpidor i atractiu, tenir una xarxa de consellers dependents d’ella a qui utilitza per controlar diversos moviments favorables en el Consell. La resta de triumvirs coneixen molt bé el seu poder i temen la seva ambició.
 
Paraules i frases fetes en iskandès  
  1. Fer un copiar i enganxar de les paraules d'algú: Corroborar les paraules d'algú.
2. No em vinguis amb virus destructors, que no estic per descàrregues absurdes!: No em vinguis amb excuses que no estic per històries.
 
Quanta gent ens ha vist 89881 visitantes (198092 clics a subpáginas) Heu estat al Món Iskander
=> ¿Desea una página web gratis? Pues, haz clic aquí! <=
No hi ha fragata millor que un llibre per dur-nos a terres llunyanes. Emily Dickinson