Hoy a las 19:24
Molts escriptors i escriptores han escrit sobre els temps futurs al llarg dels anys. Un futur relativament proper del qual ens podem atrevir a pronosticar alguns trets definitoris. Per sort, no tots s’han quedat aquí. D’altres, han optat per camins més agosarats. Camins en què la imaginació i la fantasia juguen un paper importantíssim. És el cas d’Iskander: un viatge a la màgia dels llibres.
Alícia Gili i Sílvia Romero ens situen en una societat estamental que en alguns moments pot arribar a semblar un retrocés evolucionat del nostre món actual. Parlo de retrocés evolucionat perquè és gairebé inevitable no associar les relacions socials d’Iskander amb l’estructura piramidal de l’Antic Règim: desigualtats, maldat, injustícia, astúcia i, sobretot, voluntat de capgirar la situació per part del col·lectiu a prori inferior. A la vegada, també se’n diferencia en molts altres aspectes. Ens trobem en un escenari on les persones han perdut la facultat de comprendre el contingut dels llibres. Sembla mentida, però mentre ens passem el dia cultivant la manca d’hàbits lectors amb tota mena de distraccions, Gili i Romero ens alerten a través de la fantasia de les conseqüències d’un món sense literatura. Si més no, literatura en estat pur. A Iskander els llibres han perdut la seva funció originària. I ara tan sols uns pocs privilegiats poden fer ús del poder dels seus títols sense copsar-ne el significat real. La dependència vers la tecnologia i la capacitat d’evocar títols són un símbol força clar de l’abisme que separa uns col·lectius dels altres. Trobar el Llibre Únic és l’objectiu dels més menyspreats; evitar que el trobin, el desig de les classes dominants. Pel camí, intrigues, xantatges, confusions, seduccions, tensions i alguna gota de sang.
Us convido a llegir una novel·la que representa l’antítesi entre la humilitat i l’ambició. Però seria injust no remarcar l’agilitat amb què les autores han donat vida a un món interior prou curiós: un país amb vocabulari i frases fetes pròpies, amb antropònims que, de ben segur, us seran coneguts.
Un lèxic, això sí, que no pot fugir d’una certa nostàlgia respecte d’aquell passat en què la lectura era una activitat respectada. Malgrat la inclusió d’algunes paraules que, en un principi, poden sorprendre’ns, el caràcter amè de la novel·la en facilita la comprensió de tal manera que, després de les primeres pàgines, el lector pot trobar-se assegut al sofà rient “a clímax que vols.”
Una teranyina d’aventures, humor, amistat i traïcions teixida a quatre mans que no pot passar per alt a cap lector amb especial predilecció per les sorpreses d’última hora.