Copyrigth de l'obra: Alícia Gili i Sílvia Romero
Copyrigth de l'edició: Editorial Pagès
Copyrigth dels dissenys: M. Jesús Royo.
Aquesta pàgina està optimitzada amb firefox
Iskander a Palafrugell
El proper 18 de febrer
Us esperem a tots en la nostra aventura gironina!
Iskander a la Sala de Recepció del Lliure.
Lectura de Ciència Ficció
Dilluns 14 de desembre a les 19:30
Entrada lliure
Taller d'Escriptura Creativa de Cal Ninyo a Sant Boi
Iskander a una sessió del Taller d'Escriptura Creativa que coordina Lluís Riquelme.
Local de Cal Ninyo (carrer Joan Bardina 44, a Sant Boi de Llobregat)
Aquest divendres els taller literari Cal Ninyo ens va obrir els braços. Gràcies Ana Maria, Antonia, Cecilia, Carme, Herminio, Jordi, Elena, Paqui i Lluís per la vostra empenta.
Nosaltres veniem a ensenyar i vam aprendre:
"N'heu transmés la màgia d'Iskander i les ganes de descubrir el meu propi món!" Elena
"Escuchando vuestra versión de los hechos me dan tremendas ganas de participar en el mundo mágico tal como vosotras lo imaginais.
Sois las complices que necesitaba para incitarme en este habito viciosos y emocionante" Paqui
Hostalric ens obre les portes
la Biblioteca Modest Salse Camarasa
Entreu El Racó del Llibre
Us esperem a tots per tornar a compartir la màgia dels llibres!
Font: BUTLLETÍ ELECTRÒNIC
DE LA
SOCIETAT CATALANA DE CIÈNCIA-FICCIÓ I FANTASIA Juliol - Agost 2009. Número 17
Taula rodona sobre literatura de
ciència-ficció i fantasia
escrita en català i per dones
A mitjan any passat, el periodista Josep Lluís Blàzquez deia en una emissió a iCat fm que "la tradicional queixa que a Catalunya no hi ha bons autors de ciència-ficció i fantasia comença a ser cada dia menys certa". I, com a mostra, comentava dues novetats recents de Pagès editors: Iskander i La mutació sentimental.
La notícia propicià un intercanvi de missatges entre les dues autores de la primera novel·la, Alícia Gili i Sílvia Romero, l'autora de la segona, Carme Torras, i el mateix periodista, intercanvi que desembocà en un petit debat a la xarxa sobre si la fantaciència -terme també objecte de discussió- que escriuen les dones mostra trets diferencials respecte a l'escrita pels homes.
Val a dir que el tema no és intranscendent, i les opinions són controvertides, així que el debat s'allargà fins al passat 12 de maig, en què els diferents contertulians es reuniren amb la sociòloga Desiré Rodrigo en una taula gens rodona de l'Àmbit Cultural d'El Corte Inglés al barceloní Portal de l'Àngel, per obrir la discussió a tothom qui s'hi volgués afegir.
Hi assistiren trenta-cinc persones, amb un percentatge molt similar d'homes i dones, i el predomini femení a la ponència s'equiparà amb un major nombre d'intervencions del contingent masculí en el torn de paraules.
Dins l'entramat d'idees que s'exposaren anaren sorgint alguns punts recurrents, com que la ciència-ficció permet bastir nous mons i explorar-hi sistemes socials alternatius, amb relacions de poder diferents, nous sistemes de parentiu, de races, de classes socials, i fins permet una redefinició del concepte de cos que porta a la connexió del gènere literari amb alguns discursos feministes. O, des d'una altra perspectiva, pot veure's com la possibilitat de despullar l'ésser humà de tots aquests condicionants històrics, polítics, físics i biològics, i estudiar les emocions pures de la naturalesa humana davant de reptes insòlits. Pel que fa al vessant més fantàstic, es proposà la recuperació d'algunes criatures de la mitologia catalana, com els donyets, els tombatossals, els martinets, els nyitus, els minairons i, en especial, les dones d'aigua i també la cocollona, que és un ésser meitat cocodril, meitat papallona, que viu al llit del riu Onyar al seu pas per Girona. També es destacà l'interès del concepte de monstruositat com allò que se surt de la norma. S'esmentaren algunes escriptores pioneres en la temàtica de la taula rodona com, entre d'altres, Rosa Fabregat, Montserrat Julió i Montserrat Galícia, aquesta última present a la sala, i una veu autoritzada d'entre el públic féu una documentada crida a evitar el victimisme dins del gènere, tant pel que fa a la llengua com a l'autoria femenina.
Després de més d'una hora i mitja d'animada conversa, es clogué l'acte amb la conclusió que si hi ha trets masculins i femenins d'escriptura, no es corresponen necessàriament amb el sexe de l'escriptor, sinó que s'hi troben en diferent manera en cada autor/a. I aquesta és la "his/her-tory", en llenguatge políticament correcte, segons la divertida aportació d'una de les persones allí reunides.
...Com t'he d'anomenar?
—Alexandre, naturalment. Qualsevol soldat macedoni pot anomenar-me així.
—Iskander —vaig dir.
El meu accent grec encara no era molt bo.
Ell va riure i em va dir que ho provés de nou.
—Així està millor. Quan et senten anomenar-me "senyor" pensen "S'està ascendint a la categoria de Gran Rei."
Al final em va donar l'oportunitat.
—Però, el meu senyor Iskander, tu ets el Gran Rei de Pèrsia...
El Noi Persa, de Mary Renault
ISKANDER A LA SETMANA DEL LLIBRE
Cliqueu a sobre per accedir versió pdf
Iskander. Un viatge la màgia dels llibres
Premi Ciutat de Lleida de Novel.la, 2006
atorgat per l'Ajuntament de Lleida i la Diputació de Lleida
Jurat format per: Pep Coll, Marina Peña, Màrius Serra, Vicenç Villatoro i Lluís - Anton Baulenes
Informacions destacades
Noves presentacions i noves crítiques: llegiu l'apartat de crítiques i envieu les vostres
ISKANDER A LES ESCOLES
Iskander: una proposta de lectura
Properament el calendari de tallers a la Xarxa de les Biblioteques de la Diputació de Barcelona podreu accedir a un taller sobre Iskander per tot hom que ho desitgi.
Iskander permet apropar als joves a la nostra literatura de forma didàctica i devertida
Considerada bella, a la seva edat encara pot usar els encants personals per aconseguir les seves finalitats. És una dona cobdiciosa que prové d'una família d'escribes, dels consells menors d'una ciutat vassalla de Zarakarta sense gran rellevància política. Malgrat aquest origen, de ben jove fou reclutada pels místics a causa de les grans capacitats de manipulació dels títols dels llibres. La seva ambició i la seva aguda intel·ligència li ha permès escalar posicions amb rapidesa, fins arribar a ser, també, una de les primeres bibliotecàries a formar part del Consell de la Biblioteca. Ha aconseguit, a través de xarxes de favors i de petites corrupteles, i usant la pressió i el seu caràcter colpidor i atractiu, tenir una xarxa de consellers dependents d’ella a qui utilitza per controlar diversos moviments favorables en el Consell. La resta de triumvirs coneixen molt bé el seu poder i temen la seva ambició.
Paraules i frases fetes en iskandès
1. Fer un copiar i enganxar de les paraules d'algú: Corroborar les paraules d'algú.
2. No em vinguis amb virus destructors, que no estic per descàrregues absurdes!: No em vinguis amb excuses que no estic per històries.
Quanta gent ens ha vist 151899 visitantes (338617 clics a subpáginas) Heu estat al Món Iskander
Dins l'entramat d'idees que s'exposaren anaren sorgint alguns punts recurrents, com que la ciència-ficció permet bastir nous mons i explorar-hi sistemes socials alternatius, amb relacions de poder diferents, nous sistemes de parentiu, de races, de classes socials, i fins permet una redefinició del concepte de cos que porta a la connexió del gènere literari amb alguns discursos feministes. O, des d'una altra perspectiva, pot veure's com la possibilitat de despullar l'ésser humà de tots aquests condicionants històrics, polítics, físics i biològics, i estudiar les emocions pures de la naturalesa humana davant de reptes insòlits. Pel que fa al vessant més fantàstic, es proposà la recuperació d'algunes criatures de la mitologia catalana, com els donyets, els tombatossals, els martinets, els nyitus, els minairons i, en especial, les dones d'aigua i també la cocollona, que és un ésser meitat cocodril, meitat papallona, que viu al llit del riu Onyar al seu pas per Girona. També es destacà l'interès del concepte de monstruositat com allò que se surt de la norma. S'esmentaren algunes escriptores pioneres en la temàtica de la taula rodona com, entre d'altres, Rosa Fabregat, Montserrat Julió i Montserrat Galícia, aquesta última present a la sala, i una veu autoritzada d'entre el públic féu una documentada crida a evitar el victimisme dins del gènere, tant pel que fa a la llengua com a l'autoria femenina.
