Iskander - Del seu clima i la seva geografia

        Com he dit al començament, Iskander és un país petit, i malgrat tot es troba situat en un territori amb grans contrastos geogràfics i climàtics. Hi ha dues zones muntanyoses ben diferenciades: la del Monserdà i la serralada de Guimerà.
         La zona del Monserdà és de pedra calcària, amb alzines i roures i gran diversitat d’animals, com la cabra de muntanya o el falciot de roca. De clima fred a l’hivern i molt sec a l'estiu, els seus rierols plens d’aigua a la primavera acostumen a assecar-se durant l'època més càlida.
      La serralada de Guimerà, en canvi, té clima d’alta muntanya, amb neus abundants i una important població d’avets i pins negres i vermells. Els seus pics, molt més alts que els de Monserdà, tenen prats de muntanya amb multitud de petites flors i arbustos adequats als freds de l’hivern. Pel contrari, al vessant nord de la serralada, que arriba fins a la sabana dels poblats informàtics, els prats de muntanya deixen pas de seguida a avencs i balmes, i a margallons i màquia. Hom pot trobar en aquesta zona poblacions de porcs senglars, i els seus rius freds i sorollosos són plens de llúdries i salmons. Més lluny de la sabana farcida d’acàcies i de petits rius, s’estén el desert de Desclot, on el rei és el lleó vermell del desert, encara que el viatger ha de vigilar també amb els escorpins i escurçons. Ningú, de moment, no ha superat els seus límits i no se sap què hi ha a partir d'aquest punt.
           Entre ambdues serralades trobem la plana de Zarakarta. Aquest és un territori de màquia i garriga, amb un clima força temperat, fins i tot sec a l’estiu, on els camps d'oliveres, ametllers i blat s’estenen més enllà d’on pot arribar la vista d’un home.
          La costa té un clima molt temperat, amb petites serralades costaneres on destaca la vinya i la pesca com a principal riquesa. Al delta del riu Jordana també es cultiva l’arròs. Quimera és una illa volcànica, molt rica agrícolament i amb grans espadats que cauen fins al mar, amb unes platges petites i rocalloses de sorra negra.

Extret d’Iskander, una història de lectors, de Dídac Drolo, Zarakarta, brei 3544