Email: Màndalf
El siguiente texto le ha sido enviado en
Fri Dec 12 at 11:39 am via su formulario de contaco de su pagina web:

El IP del remitente ha sido el 217.148.68.113, el mensaje ha sido enviado el Fri Dec 12 at 11:39 am (GMT)M’he llegit Iskander evitant les presses. No volia menjar-me el pastís d’un mos i em vaig proposar llegir-ho capítol a capítol, càptul a càptul. Així el pastís m’ha durat un mes. Us ho aconsello, perquè és d’aquells llibres que no t’agrada que s’acabin.
Iskander és un compost de fantasia, aventura i intriga diria que per aquest ordre. O sigui un pastís de crema i nata amb llimadures de xocolata per sobre...mmmmm... dels que m’agraden, que en això tothom té els seus gustos.
El llibre aviat t’atreu cap el seu terreny i fa que voli la imaginació, t’abstrau del món real i vas a petar a un lloc on els llibres tenen una altre significat. Amb gran riquesa de personatges i vocabulari. M’han agradat les expressions creades a partir d’aquest nou vocabulari, són enginyoses i amb el seu toc d’humor que sempre s’agraeix. Iskander és original i amb creativitat, manté l’atenció i fa que desitgis continuar llegint, tirar endavant. Això diu molt d’un llibre.
Va, per posar-hi alguna pega, m’ha costat una mica entrar en el vocabulari iskandès, he hagut d’anar pàgines enrere per buscar els significats de la mètrica temporal que utilitzen. Però jo ja sóc grandet, eh. Potser és més qüestió de la bèstia que del que hi ha a la sàrria.
I la cirereta del pastís no ens la menjarem d’entrada, la guardarem pel final, clar. Per què, quin és el llibre que pot ser Únic, diferent als altres? Va, us donaré unes pistes, encara que les autores potser em faran vudú:
- El Kamasutra
- La Constitución Española
- Cóm construir el teu propi hivernacle

Au, a llegir-lo si ho voleu saber i que us aprofiti el pastís.

La continuació lògica de la història podria ser el procés d’aprenentatge de la lectura a Iskander, i l’escriptura. O al menys el seu intent. Segurament l’epíleg ja defineix una mica la continuació ja que marca els trets principals del que va passar després. Però com que tot es pot manipular en literatura, pot seguir-se per diversos camins. Està clar que hi haurà lluites de poder per apropiar-se del dret a ensenyar a llegir, o a amagar-ho per part dels místics. Segur que ja s’han quedat sense tot el poder? Potser l’escena darrera dels triunvirs que es queden sense poders ha estat només una sacsejada produïda per l’inici de lectura del Dídac, un instant de confusió i després s’han recuperat. Potser el que passa és que quan es llegeixi un llibre, el seu títol deixa de tenir poder, un a un. O potser no el van perdre els que estaven folrats. Possiblement les lluites es generalitzin. La continuació promet molt, té varies vessants i s’hi poden incloure personatges nous. Potser podrien trobar una màquina d’escriure, un llibre de cal•ligrafia...
O un cop sembla que estigui tot calmat i es comencen a recuperar els coneixements apareix algun místic amb un llibre poderós que tenia guardat sota un llac...

Molts petons

M

Gràcies per la teva ressenya, Màndalf.

Referent al tema del lèxic i aquest vocabulari iskandès, suposo que t'hi has trobat perquè per raons editorials que ara no vénen al cas, hom va considerar que no calia incloure un annex específic. Però de totes formes, prenem nota del comentari de cara a una propera edició.

Sigui com sigui, ens agrada saber que la lectura t'ha atrapat des del primer moment i que t'ho has passat bé deixant-te dur per aquest món d'Iskander. Gràcies per viatjar amb nosaltres a la màgia dels llibres.

I sobretot, gràcies per aquestes aportacions d'idees per a una segona part. És un tema (aquest de la segona part) que tot just tenim embastat, però que anirem treballant.

Fins la propera,

Sílvia Romero