L’iskandès comú es parlava a tot el territori, malgrat existir diversos dialectes. Els lectors teníem algunes locucions que ens eren pròpies, i a la zona del Monserdà i sobretot a la ciutat de Timboutou, l’accent sempre ha estat molt més tancat. Allí, per exemple, era molt més comuna la forma Iskandar que no pas la d’Iskander. Per altra banda també hi havia diferenciacions de classe social, perquè els místics i els llibreters usaven termes i fórmules de llenguatge molt més cultes i barroques que no pas l’iskandès del carrer. Però dels místics i dels llibreters ja tindré temps de referir-me més endavant. També hi havia els informàtics, que utilitzaven una versió d’iskandès plena de termes relacionats amb la seva tecnologia i que sovint, a la resta d’iskandesos, ens costava de comprendre. Ells, en canvi, entenien sense cap dificultat l’iskandès comú.

Ningú no sabia amb exactitud d’on provenia l’iskandès i especialment les seves fórmules, frases fetes i locucions més comunes, encara que els vells relataires i alguns savis místics sempre relacionaven determinades expressions amb cançons i velles rondalles dels antics. Amb tot, la majoria d'aquestes expressions, ara ja ho sabem, tenien els seus referents en els llibres i en tots els aspectes relacionats amb aquests, ja que constituïen un element important en la cultura dels antics. 

Per totes les biblioteques cremades, per exemple, segons recullen les tradicions orals relataires, es remunta a l’època de les guerres dels antics durant les quals la majoria de les biblioteques d’Iskander foren cremades, i Ser llest com una enciclopèdia, es remunta a l’època dels escriptors, abans de la gran guerra, durant la qual les enciclopèdies eren un tipus de llibres molt valorat.

Per contra, altres expressions com Ser un tros de papir o bé Petit corc de biblioteca tenien un origen místic molt més recent a la història que us explicaré, i s'aplicaven normalment als lectors, catalogats pels místics com la classe més inculta de tot Iskander.

            Hi ha algunes que eren pròpies de determinades zones. Així Ser més curt que una edició de butxaca era pròpia de la regió de Torredembarra, i en canvi Fer literatura barata s’usava comunament a l'àrea d'influència de Timboutou. Hi havia expressions que només usàvem els lectors, com Clitxar entre fulls o també Flipar entre llibres, que segons la tradició lectora eren fórmules populars traspassades oralment entre els lectors al llarg dels breis.

            Com ja he comentat, els informàtics tenien moltes expressions  relacionades amb la tecnologia, com per exemple Per tots els xips maleïts o la conegudíssima Ser més atapeït que un disc dur sense formatejar. Tanmateix ells no usaven les expressions iskandeses relacionades amb els llibres, malgrat conèixer-les perfectament.

            Si voleu més dades sobre les diferents expressions i les seves accepcions, podeu ampliar informació en els mateixos annexes d’aquesta obra.

Extret d’Iskander, una història de lectors, de Dídac Drolo, Zarakarta, brei 3544