De la nostra història

Dels antics

              La història oral d'Iskander explicava fil per randa els fets ocorreguts des de l'antiguitat, amb batalles i conquestes, fins a l'època del gran triumvir Tirant Llull. Però no hi havia cap altra tipus de documentació històrica perquè no existia cap llibre que en parlés: feia molts vlums que els iskandesos no sabíem escriure un llibre.
              La tradició oral deia que en un passat molt remot els antics podien escriure regularment i que hi havia persones que es dedicaven amb exclusivitat a aquesta tasca: els escriptors. Ells havien estat els creadors de totes les fórmules de poder existents en el període de la història que us explicaré. Però entre els antics escriptors hi havia dos tipus de poder, i una guerra devastadora entre els dos bàndols va acabar amb tots ells. És des de llavors que no s'havia tornat a escriure cap llibre. A aquella època es remuntava l'origen de les Biblioteques, llocs on es van emmagatzemar els llibres de poder que se salvaren del caos i la destrucció creada per la guerra. I fou també en aquella època quan es va decidir instaurar l'ordre dels místics, per protegir el poder dels llibres i evitar que mai més se'n fes un mal ús.
Dels agnòstics

Dins de la classe social dels lectors hi havia un grup d'insurgents anomenats agnòstics. Aquests provenien del sector de mercaders i pagesos benestants que havien aconseguit un cert estatus i que, malgrat tot, no podien pujar de graó social per la seva incapacitat de manipular fórmules de poder dels títols dels llibres.
             Es movien en corpuscles fanàtics integristes, s'amagaven en l'anonimat i feien atacs terroristes per suprimir els llibres, tant dels místics com dels llibreters. Tanmateix, per a les seves ofensives, utilitzaven llibres que prèviament havien robat als llibreters i que els permetien portar a terme la destrucció d'altres llibres. Difonien la seva ideologia de forma oral amb el boca a boca, i promovien la desaparició de tots els llibres i la mort de tots els manipuladors.

De la nostra cronologia

          Segons cròniques descobertes pels relataires en la seva cerca de contes i rondalles, fou cap al brei 540 quan s’iniciaren les guerres dels escriptors. Durant diversos vlums l’autarquia i la decrepitud causada per la guerra va mantenir Iskander en la misèria. Fou llavors, cap al brei 1200, quan aparegueren els primers estaments i quan els místics començaren a acumular llibres a les biblioteques per guardar el seu poder dels mals usos. Però amb el temps utilitzaren els llibres com a eines per mantenir el domini sobre tot Iskander. 

A partir d’aquell moment trobem dues cronologies orals que regeixen la història d’Iskander: la que transmetien els relataires en els seus contes i rondalles; i la mística, que es delimitava pels breis de regnat de cada triumvirat de místics suprems

  De l’arribada al poder dels místics

      Els primers estudiosos del llibres, cap al brei 1200, es van obsessionar cada cop més amb el poder dels títols i van deixar de costat la tecnologia. La consideraven obsoleta i poc elevada culturalment i cada vegada es tornaven més dependents d'aquest poder que, per altra banda, de seguida els va atorgar la capacitat de dominar als seus compatriotes.Així fou com nasqué una nova ideologia, els practicants de la qual es consideraven racialment i cultural superiors, cridats a convertir-se en els guardians dels llibres i a exercir el seu poder benefactor sobre la resta dels  iskandesos. Aquests nous ideòlegs s’anomenaren a si mateixos els místics, i acumularen en les biblioteques tots els llibres més valuosos, que passaren a ser els veritables òrgans de poder i de govern.

Extret d’Iskander, una història de lectors, de Dídac Drolo, Zarakarta, brei 3544