Iskander. Un viatge a la màgia dels llibres. Premi Ciutat de Lleida de Novel•la, 2006.
Alícia Gili i Sílvia Romero.
Les Autores.
Alícia Gili és medievalista especialitzada en Història d’Àfrica i ha publicat articles relacionats amb la temàtica africanista: Livingstone, paradigma dels viatgesrs-missioners, Los Masai: la producción de lo exótico, entre el mito y la realidad, Imatges en blanc i negre, i diversos títols de narrativa-ficció.
Sílvia Romero és llicenciada en Filologia catalana. S’inicia en el món de la literatura amb l’escriptura de contes infantils, alguns d’ells publicats a la revista Tretzevents, però la seva dedicació es vincula a la novel•la: Amor a sang freda (finalista II Premi Sèrie Negra de Novel•la) i Ànima mesquina (guanyadora XVII Premi de Narrativa Sebastià Juan Arbó).
Una trobada casual mitjançant l’editora online Relats en Català i el reconeixement comú per un llibre de capçalera, Farenheit 451 de Ray Bradbury, uní el destí literari d’aquestes dues escriptores que, a hores d’ara, ja han editat dos llibres en coautoria: Jocs de guerra, cosa d’infants, i la novel•la de gènere fantàstic que ens ocupa avui, Iskander. Un viatge a la màgia dels llibres, guanyadora del 5è Premi Lleida per a projecte de Novel•la, 2006.

Ressenya.
A l’hora de fer una ressenya literària m’agrada molt parlar de l’autor també, del seu imaginari, del seu estil, de com flueix la seva pròpia vida fantàstica i real per les venes-línies dels seu llibre vital. O la seva vida paginada. I en dir això és obvi que per vida paginada no entenc narració biogràfica, per més que més enllà de l’afany de debat, que sempre és bo crear-lo, sí m’atreviria a afirmar que tot escriptor deixa esquinçalls de la seva ànima a molts dels seus paràgrafs, potser d’un modus conscient o inconscient, però ho fa. I l’ànima, estimats, està composta per experiència de la vida. I l’experiència és l’acumulació de saber, saber après o saber experimentat, saber llegit i raonat, saber intuït, saber recordat... El fet és que el primer que sorprèn d’aquesta obra, si més no a mi, és que dues ànimes-ment, s’hagin ajuntat, barrejat i refregit fins arribar a la unitat per donar com a resultat aquest viatge màgic a la recerca del llibre singular, buscat per tothom i ben anomenat: únic.
Jo que crec conèixer-les tant com escriptores i com a dones, veig que és impossible detectar quan és l’una o l’altre qui escriu. És evident que ens hauran d’explicar el seu secret i com han aconseguit estimar-se tant fins el punt d’engendrar i parir aquesta criatura, i seguir juntes sense signes de divorci a la vista.
El cas és que l’estil narratiu neix fort des del primer paràgraf per amb embrançides d’acció i voltes d’argument anar-se enfortint més a cada volta de pàgina. El lector té la gens angoixant sensació de ser un pres afortunat en una presó on les belles idees actuen de carcelleres ideals. Et capta des del primer moment, i belluga les emocions sense que el lector s’hi pugui resistir, de fet el lector no es vol resistir, no li ve gens de gust perquè s’està magníficament bé al món Iskander. De fet aquesta és una de les victòries de la novel•la, una norma bàsica del gènere de Fantasia és procurar no només la versemblança sinó que, a més, el lector quedi penjat d’aquest univers.
Realment hom creu tot el què passa i habita a Iskander. Tal vegada un altre dels seus encerts sigui que juga i treballa amb els referents culturals que tots tenim. No sabria dir-vos ben bé si es tracta d’una societat utòpica o distòpica, jo sóc agosarada i plantejo una barreja d’ambdues, ja que mentre veiem que del caos ressorgeix una nova cultura la lluita aferrissada la oposa la contracultura... O la retrocultura si preferiu. El món de la saviesa és el que pot perdre la partida, i les seves armes, les lletres no se saben fer servir... Encara.
El més curiós és que la ment única, GilRom... (Si em permeteu a partir d’ara anomenaré així les autores), és la major manipuladora de totes les que puguin aparèixer a Iskander. La ment GilRom gaudeix creant i recreant el seu univers com un jove demiürg responsable però trapella a l’hora davant d’aquesta tasca. Una ment encarnada o reencarnada en la figura d’en Dídac Drolo, procedent de l’estrat més baix d’aquesta societat, els Lectors! Un personatge que porta orgullós l’estàndard alterego de les GilRom.
Les GilRom posseeixen una altre eina poderosament mortífera per a l’ensopiment. El domini dels girs lingüístics, per exemple m’ha agradat subratllar algunes frases que pertanyen única i exclusivament a GilRom:
Àgil com un llibre de butxaca, Més totxo que una fe d’errates, Els ulls oberts com majúscules...
Aquesta habilitat marxista, per Grouxo Marx, de fer girar la ment del lector d’un Punt dramàtic cap a la riallada només la pot aconseguir algú amb un poderós sentit de l’humor i que s’enfronta a la vida des d’aquest angle, és a l’hora un garant de que el lector es trobarà amb un text intel•ligent.



Tot tipus de lector perquè aquesta aventura tan pot agradar a grans com joves. De fet la societat Iskandesa es divideix en grups humans per habilitats, així tenim els informàtics, místics, els bibliotecaris, els llibreters, els lectors... Cadascuna amb les seves jerarquies... Però per damunt de tots ells els llibres i la seva màgia, que és el poder... Un poder que hom pretén i desferma lluites... Per què? Permeteu-me que respongui amb un altre pregunta, com s’entén o interpreta aquest poder? És el què haureu d’endevinar a través del viatge per Iskander, el millor de tota l’aventura és el missatge que amaga. Justament el tresor que tothom desitja i busca.
12.02.09 (Presentació a la Biblioteca Torres i Bages. Vilafranca del Penedès.)