Iskander - Presentació de mariona Lorente. Sant Boi

ISKANDER. Un viatge a la màgia dels llibres

Autores:
Alícia Gili és medievalista especialitzada en Història d’Àfrica i ha publicat articles en relació amb aquesta temàtica:
- "Livingstone, paradigma dels viatgers – missioners."
- "Los masai: la producción de lo exótico, entre el mito y la realidad."
- "Imatges en blanc i negre."
- També ha fet incursions dins el gènere de ficció.

Sílvia Romero és llicenciada en filologia catalana. Va començar escrivint contes infantils, alguns publicats a la revista Tretzevents. S’ha dedicat al gènere de la novel·la. Ha publicat:
- "Amor a sang freda" (finalista II Premi Sèrie Negra de Novel·la)
- "Ànima mesquina" (guanyadora dissetè Premi de Narrativa Sebastià Juan Arbó)
- "Verbes" (guanyadora III Premi Ramon Planes de Narrativa Breu)
- "Júlia M. " (guanyadora IV Premi Ramon Roca Boncompte)

Ambdues autores, són coautores dels llibres:
- "Jocs de guerra, cosa d’infants."
- i de la novel·la de gènere fantàstic de la qual parlem avui, “Iskander. Un viatge a la màgia dels llibres”, guanyadora del cinquè Premi Lleida per a Projecte de Novel·la 2006.

Remarcar que les autores es van conèixer mitjançant la pàgina d’internet: “relatsencatala.cat”, pàgina on es poden escriure i editar textos propis i llegir-ne d’altres autors, d’una manera molt àgil i que permet establir contactes amb gent interessada per la literatura en tots els seus gèneres. A partir d’aquí, l’Alícia i la Sílvia van decidir encetar projectes literaris en comú i "Iskander" és un d’aquests projectes, amb un resultat més que reeixit.

Iskander, la novel·la
Com hem dit s’ubica dins el gènere fantàstic, però amb un tret d’originalitat, doncs els protagonistes són els llibres, com a tresor valuós, i com a pòsit sobre el que descansen les nostres opinions i maneres de pensar. A Iskander no hi ha pòsit dels avantpassats, doncs s’ha perdut la capacitat de llegir i d’escriure. Se’ns presenta un món post-apocalíptic després d’una guerra.
Imagineu-vos un món sense el pes intel·lectual que arrosseguem i del qual sovint no en som conscients, doncs som el que hem après i llegit dels que ens han precedit en el temps. Aquest em sembla un missatge bellíssim, que ens fa plantejar com les noves tecnologies poden afectar a l’hàbit de llegir, minvant-lo irremeiablement, a menys que hi posem aturall. És com un toc d’atenció que fan les autores al que podria passar, portada la situació fins al límit.
Es planteja un món, on s’ha perdut la capacitat de saber llegir i d’escriure i on coexisteixen diferents estaments socials, uns exemples serien:
- els místics, que poden manipular només els títols dels llibres i són els amos de les biblioteques on guarden els llibres antics, però que no saben interpretar-los;
- els informàtics, que tenen a l’abast la tecnologia i poden acumular la informació que contenen els llibres però tampoc són capaços d’esbrinar-hi el missatge que contenen;
- els bibliotecaris mestres, que ensenyen el poder dels títols als nens escollits que estudien a les biblioteques, també poden manipular els títols dels llibres;
- els llibreters que comercien amb llibres i poden manipular títols de llibres i invocar-los i que aspiren a trobar el Llibre Únic, el que ha de permetre passar del títol i accedir al contingut del llibre que és l’objectiu que persegueixen tots els personatges de la novel·la;
- els agnòstics que repudien el classisme de la societat iskandesa, que ostenten els místics en la seva màxima expressió i van en contra de tot el que ells admiren. Consideren que es pot viure sense llibres i volen desempallegar-se de l’esclavatge que suposa està sotmesos al seu poder;
- els relataires: són la memòria verbal de la societat iskandesa. Els que conten rondalles que recorden i transmeten els coneixements dels llibres antics. Són savis i tenen criteri, al contrari dels informàtics, i d’altres personatges.
- els lectors, l’estament més baix i pobre dins la piràmide, que no té accés a res en principi i s’han d’espavilar per sobreviure. Són els més llestos en realitat, doncs no disposen de medis que els ajudin a vèncer els obstacles i han de aguditzar la imaginació i optimitzar els recursos;

El llibre té un lèxic molt acurat i treballat, i alhora és entenedor. A part, hi han expressions iskandeses que enriqueixen la lectura: “Aixecar la túnica a algú”, “Fer literatura barata”, “Tros de papir”...etc. que donen més versemblança a tot aquest món fantàstic, però no impossible. El que atemoreix d’Iskander és que no sembla quelcom inversemblant. Aquí rau una part important del seu magnetisme. És una fantasia limitada, paròdia d’una societat tecnològica en excés, però no impossible d’imaginar.
Apunt final i missatge per recordar:
Penso que Iskander és un llibre necessari i atractiu, doncs actualment no es dóna massa importància al fet que la lectura és un hàbit que s’està perdent, en detriment d’altres eines més sofisticades com la informàtica, els telèfons mòbils, jocs tecnològics i d’altres. I això provoca que les persones puguin ser manipulades amb més facilitat. Com diu un passatge del llibre, potser amb unes altres paraules: "la lectura sempre ens farà éssers més lliures."
I aquest crec que és el missatge de la novel·la: recuperar l’amor i el goig per la lectura, doncs és indubtable que llegir a d’altres autors vius o morts ens enriqueix com a persones, doncs tots nosaltres som part de tot allò que hem llegit amb el pas del temps.
No us perdeu aquest llibre màgic, us sorprendrà! i el millor de tot, obrirà una escletxa de reflexió entorn de la paraula escrita i entorn del món que estem construint per inèrcia, sense adonar-nos de l’impacte que el menyspreu per la lectura de tots els autors que conformen la nostra història, pot tenir en el nostre futur més proper.
Només em resta felicitar a les autores per bastir un tot compacte i creïble, dins un gènere gens fàcil com és el de la literatura fantàstica. Amb tota l’admiració, donar-vos les gràcies per la vostra valentia i coratge, per contribuir a que la nostra cultura i la nostra llengua obri horitzons fins ara inexplorats i situar-nos al capdavant de qualsevol altra literatura del mateix gènere, sense tenir res per envejar a d’altres. Gràcies per la vostra perseverança, el fruit ha pagat la pena sobradament. Felicitats sinceres!

Mariona Lorente
Sant Boi, 3 de març de 2009