Per què vam premiar un llibre que semblava ciència ficció, però no ho era? Perquè, com a cosa, novedosa, per primer cop, amb fantasia i humor, es posava sobre la taula el valor del llibre com a eina bàsica de comunicació humana. Elles, se n’inventen de tota mena, a la seva narració. Personatges i llocs fantàstics, tots relacionats amb la literatura. S’inventen una trama força entretinguda i demostren que es pot escriure una narració que tingui el llibre com a mesura de totes les coses sense necessitat que la proposta sigui avorrida ni pedant, ben al contrari.

         Iskander funciona per a tota mena de públic, però especialment, és clar, per al públic més lector, que és el que pot apreciar més un esforç tan gran dedicat , en el fons, a glorificar el llibre com a eina de comunicació revolucionària. El mateix públic que, a més, gaudirà amb les constants aclucades d’ull que l’Alícia i la Sílvia li adrecen. Això fa que Iskander sigui una monumental proposta gairebé interactiva (que es completa, com pot comprovar qualsevol que entri a la magnífica plana web creada per les autores, amb la demanda directa de suggeriments per enllestir-ne una possible continuació.

         Durant l’acte de presentació a Barcelona vaig intentar remarcar, doncs, a part dels valors literaris d’Iskander (que en té i molts) el doble joc de proposar amb un llibre, una fabulació sobre el mateix món del llibre partint d’un pressupòsit ja tractat per altres autors: La seva possible desaparició, el seu valor, la força de qui en reté la informació, etc. etc.

         En una època com l’actual, un llibre com Iskander és, sens dubte, estimulant.

         Lluís-Anton Baulenas